Jo confesso

Autor: Jaume Cabré.
Genere: Novel.la històrica.
Editorial: Proa.
Any d'edició: 2011.

Jo confesso és una història, la de l'Adrià, al llarg de la seva vida, pasant per la relació amb la seva familia,, el seu millor amic Bernat, els seus professors..., i un violí. Un violí amb un so realment extreaordinari, que al llarg de la seva historia, passa per diverses mans, més o menys mereixedores de la seva propietat.

És una historia realment interessant, dificil de seguir, pels salts en el temps i en l'espai, fa un recorregut per la història del segle XX a Espanya i Europa, passant pel nazisme, la Segona Guerra Mundial i la dictadura franquista i les seves misèries i abusos per part dels seus afectes.

L'Adrià, abans que l'alzeimer faci estralls a la seva memòria, escriu una carta, molt llarga, on exposa les culpes de tot plegat, endut per la necessitat de desvetllar malentesos i declarar l'amor de la seva vida.

Hi ha aspectes de la relació entre els dos amics, l'Adriä i en Bernat, que fan pensar en una muntanya russa. Per mi és el punt més fort d'aquesta novel.la. L'evolució de les converses entre els dos amics està magistralment contruida i teixeixen un entremat de sensacions fora de serie. Jaume, gracies per haver-m'ho fet passar tan bé.

Un altre personatge realment entrenyable és el de la Lola Xica. Ja ens hauria agradat tenir un personatge com el de la Lola Xica, si no a la familia, si ben a prop. La capacitat d'estimar i de correspondre a aquesta estimació és una qualitat mereixedora de la més alta distinció i la Lola Xica la tenia.

Jo confesso m'ha fet passar totes les sensacions possibles, fins i tot contradictories, riure, plorar, enrabiar, patir, entretenir, seduir, divertir, horroritzar, enganxar, aburrir, entusiamar. És per això que m'ha agradat tant, per la gran quantitat de sensacions que et deixa.