1Q84

Autor: Haruki Murakami.

Editorial: labutxaca.
Any d'edició: 2012.
Genere: Contemporania

1Q84 és la primera novel.la de Murakami que llegeixo. Mentre l’he estat llegint, m’ho he passat molt bé però al final quan l’he acabat (els tres llibres) m’he quedat una mica decebut. Potser sóc jo que espero massa dels llibres que llegeixo, però penso que una novel.la no tant sols ha de servir per explicar una història o conjunt d’històries.  Penso que ha d’anar una mica més enllà i explicar una realitat social, política, històrica, científica, cultural o de l’ambit que sigui. En aquest aspecte m’he quedat una mica amb un pam de nas.

Prescindint d’això, els alltres aspectes he trobat que estan molt ben aconseguits. Els personatges son apassionants. L’Aomame i la Fukaeri, en Tengo i en Komatsu, en Tamaru i la mestressa de la mansió dels Salzes (que bé que sona, oi?), l’Ushikawa (quin sapastre), la Tamaki i l’Ayumi (pobres noies), l’amant d’en Tengo (què deu voler dir de la forma com acaba?), el del cap rapat i el de la cua de cavall, el líder (quin canvi ideologic amb el pas del temps!), la Tsubasa (que acaba per no saber-se què se’n fa, pobra nena), la gent petita (que acaba per no saber exactament qui son o quin paper juguen), la mare i el pare d’en Tengo i les infermeres que el cuiden. I les crisalides d’aire, què son exactament? I als personatges principals no els passa res, per molts maltractaments que cometin els botxins? Massa interrogants oberts per acabar una novel.la apassionant des de la primera pàgina fins a la última. Sembla com si hi hagués d’haver un quart llibre. Aquesta decepció, però, no ha pogut amb les ganes de llegir “Kafka a la platja”, del mateix autor.

Pel que fa l’argument, inicialment són dues històries que no tenen res a veure. Els capiols es van succeint alternativament. L’Aomame és una instructora d’un club esportiu. Des de molt jove, se separa dels seus pares, tipa com està que la facin acompanyar a convertir la gent als Testimonis de Jehovà. A l’altra historia, en Tengo es un jove escrptor que també acaba molt tip que també el seu pare el fa acompanyar a cobrar l’impost de l’NHK. Aquestes desventures acaben repercutint en la vida d’aquests dos personatges de forma molt dura, fins al punt de no voler saber res més amb els seus pares.

Amb aquestes, l’Aomame coneix una senyora molt rica al club esportiu on teballa i s’acaben fent molt amigues. Aquesta senyora és propietaria d’una casa d’acollida per a dones maltractades.

En Tengo és un escriptor jove que encara no ha aconseguit que un amic seu, en Komatsu, editor, li publiqui cap història seva. Amb aquestes, a en Komatsu li cau a les mans una misteriosa historia “Crisalide d’aire”, d‘una escriptora de disset anys, la Fukaeri, que encara va a l’institut. En Komatsu li demana a en Tengo que reescrigui la historia de dalt a baix, donat que tal com éstà escrita no es pot publicar. El cas és que aquesta historia guanya el concurs per a nous autors de la revista literaria que publica l’editorial on treballa en Komatsu. A partir d’aquí, es succeeixen una sèrie de fets, arran de la publicació de la novel.la.

I acabo aquí, perquè molt em temo que ja estic donant massa pistes.