Gènere: Novel·la negra
Editorial: Austral
Any d'edició: 2010
Los renglones torcidos de Dios és una novel·la negra on Alice Gould d'Almenara és una detectiu privada que s'interna en un manicomi simulant estar malalta mental per aclarir un crim. Per la investigació ha cobrat una astronòmica quantitat de diners. El client mateix Raimundo Garcia de l'Olmo l'acompanya en el viatge al manicomi. Quan arriben, i abans d'ingressar, l'ajudant del director, Teodoro Ruipérez, realitza un primer reconeixement psiquiàtric mitjançant una entrevista, donat que el director, Samuel Alvar, es troba de vacances. En aquesta entrevista, Alice simula una paranoia i el seu ingrés es fa efectiu després que una assistenta social, Montserrat Castell, la sotmet a severes proves per assegurar-se que no amaga cap objecte amb què es pugui provocar cap dany.
Al llarg d'aquesta novel·la es van descobrint diferents malalties mentals que pateixen les persones ingressades. I aqui he de confessar la meva fascinació per les descripcions elaborades per l'autor. Torcuato Luca de Tena, segons confessa al començament de la novel·la, va estar ingressat, igual que Alice, en un manicomi simulant una malaltia mental, per observar de primera mà els efectes de les malalties mentals en les persones que les pateixen. Pot establir relació directa i íntima amb ells, fins al punt d'arribar a estimar-los de veritat, com els ha arribat a estimar Alice. Aquest llibre no es pot considerar un compendi de malalties mentals, ja que només és una novel·la, i no vol ser res més que això, però les descripcions dels efectes estan molt ben elaborades, fins al punt d'arribar a pensar que les estas veient o, si no veient, sentint-les molt properes. Un dels personatges em va fer omplir d'emoció, ja que es tracta d'un noi que simulava telefonar al seu pare perquè el vingués a recollir ... amb el pom d'una porta. Quan hi penso encara se'm posa la pell de gallina.
És una novel·la una mica complexa, per la gran quantitat de personatges, tants que l'autor ens ha obsequiat amb una relació al final del llibre, on s'entrecreuen conspiracions, sospites, enganys i desentesos. I, sobretot, res és el que sembla. Així que ja esteu buscant en llibreries o biblioteques perquè en gaudireu molt. I el final és molt però molt sorprenent. No us la podeu perdre. Us la recomano encaridament. És un llibre de bojos molt bojos, però tan bojos que només per aquesta raó ja val la pena que us la poseu en la primeríssima posició de la vostra llista de pendents. Si no em feu cas, us en penedireu, jajajajajajaja !. És, sinó el millor, un dels millors llibres que he llegit en la meva vida. No sabeu com he gaudit llegint-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada