Jo confesso

Autor: Jaume Cabré.
Genere: Novel.la històrica.
Editorial: Proa.
Any d'edició: 2011.

Jo confesso és una història, la de l'Adrià, al llarg de la seva vida, pasant per la relació amb la seva familia,, el seu millor amic Bernat, els seus professors..., i un violí. Un violí amb un so realment extreaordinari, que al llarg de la seva historia, passa per diverses mans, més o menys mereixedores de la seva propietat.

És una historia realment interessant, dificil de seguir, pels salts en el temps i en l'espai, fa un recorregut per la història del segle XX a Espanya i Europa, passant pel nazisme, la Segona Guerra Mundial i la dictadura franquista i les seves misèries i abusos per part dels seus afectes.

L'Adrià, abans que l'alzeimer faci estralls a la seva memòria, escriu una carta, molt llarga, on exposa les culpes de tot plegat, endut per la necessitat de desvetllar malentesos i declarar l'amor de la seva vida.

Hi ha aspectes de la relació entre els dos amics, l'Adriä i en Bernat, que fan pensar en una muntanya russa. Per mi és el punt més fort d'aquesta novel.la. L'evolució de les converses entre els dos amics està magistralment contruida i teixeixen un entremat de sensacions fora de serie. Jaume, gracies per haver-m'ho fet passar tan bé.

Un altre personatge realment entrenyable és el de la Lola Xica. Ja ens hauria agradat tenir un personatge com el de la Lola Xica, si no a la familia, si ben a prop. La capacitat d'estimar i de correspondre a aquesta estimació és una qualitat mereixedora de la més alta distinció i la Lola Xica la tenia.

Jo confesso m'ha fet passar totes les sensacions possibles, fins i tot contradictories, riure, plorar, enrabiar, patir, entretenir, seduir, divertir, horroritzar, enganxar, aburrir, entusiamar. És per això que m'ha agradat tant, per la gran quantitat de sensacions que et deixa.

Palmeras en la nieve

Genero: Novela histórica.
Editorial Planeta.
Año de edición: 2012

Autor: Luz Gabás
Después de que me gustara mucho El tiempo entre costuras tenia muchas ganas de leer otra historia sobre el colonialismo español en África. Y he encontrado en Palmeras en la nieve una potentísima narración sobre el trato que recibian los nativos de los colonos y cómo los segundos abusaban de la condición de superioridad sobre los primeros, de forma totalmente despiadada. Abusos sexuales, laborales, abandonos, etc. Pero no todo fue así. También se establecían lazos amistad y de amor sincero entre nativos y colonos. Incluso se establecen vínculos de confianza hasta tal punto que le cuenta las nefastas consecuencias de la colonización sobre la vida de los nativos. A diferencia de El tiempo entre costuras donde los nativos marroquíes no cuentan para nada y son totalmente ignorados, aquí pasan a ser los protagonistas de una maravillosa historia llena de abusos de poder, explotación y violación de los derechos más elementales pero al mismo tiempo también de ternura, amor y amistad sinceras. Lo tiene todo. Es por esto que me ha gustado tanto, pues deja el tintero bien vacío. Es por esto que os la recomiendo encarecidamente. Deliciosa, maravillosa, no hace ninguna concesión. En fin, todas las gracias. Ah! Y trepidante a más no poder. En ningún momento se me ha hecho nada pesada.

El lector

Autor: Bernhard Schlink
Género: Novela histórica romántica
Editorial: Columna (versión en catalán)
Páginas: 170.(entiendo que no tiene ningun merito pero hasta con las historias cortas me es facil emocionarme).
Año de edición: 2009
El lector es una historia muy emotiva donde un chico de quince años es atendido por una mujer ya madura porque le vienen vomitos en plena calle. Cuando le atiende un medico, el diagnóstico resulta ser ictericia. De esta buena acción voluntaria nace una historia de amor en que el chico va a casa de la chica y le lee clásicos de la literatura universal antes de prácticar sexo explicito (pues se enamoran locamente). La chica trabaja de cobradora en los tranvias de la ciudad. El chico es estudiante de secundaria. El chico debe llevar la relación amorosa en secreto de su familia. Ella no tiene familia y vive sola en un piso.
Con esto que al cabo de unos años de no tener contacto, él ya es un abogado y ella es juzgada por un crimen del pasado. Un pasado extremadamente marcado por un hecho que debe mantener totalmente en secreto por la vergüenza que conlleva. Solo diré que por culpa de este hecho no puede ascender en puestos de cierta responsabilidad e ingresa en la SS nazis, donde es destinada como vigilante en campos de concentración.
Curiosamente, durante el juicio, y ante la estupefacción general, reconoce publicamente haber cometido los delitos que se le imputan, agravando así su situación procesal. Incluso llega a declarase autora de un iinforme con graves implicaciónes procesales.
¿Hasta donde eres capaz de llegar para esconder un secreto? se pregunta en la sobrecubierta de la edición en catalán que he leído. Que, por cierto, no es la misma, pero si muy parecida a la de esta imagen.
Los que todavia no la habeis leído no os la perdais. Mientras la leía, en más de una ocasión ha estado a punto de caerme la lagrimita. Os la recomiendo encarecidamente. Decir también que despues de unos cuantos meses de sequía lectora (pues no habia ningún libro que consiguiera pegarseme y todos acababan abandonados porque se me hacian imposibles) este me ha devuelto las ganas irrefrenables de leer. He probado El corazón helado, que le tenia unas ganas increíbles lamentandolo mucho no he podido pasar del segundo capitulo, La sonrisa etrusca, Patria, Los girasoles ciegos, El princupe de las mareas, Max Perkins, el editor de libros, Juicio final (de John Katchemback, sobre la historia de un periodista que debe sacar del corredor de la muerte a un negro acusado de asesinato que él está convencido que no cometió, y que me lo dejó una compañera de autobus con todo el cariño del mundo) ha podido conmigo desde los primeros capitulos. Habrá que darle una segunda o tercera oportunidad. Tambiēn han podido conmigo Los girasoles ciegos y La ladrona de libros, lamentandolo mucho en los dos casos.
Gracias a Bernhard Schlink y El lector he recuperado las ganas de leer. Son capítulos cortos de cuarto o cinco páginas como mucho. Es una historia corta pero muy intensa, llena de interesantes reflexiones y escenas realmente emotivas. Si no la habeis leído, os la recomiendo encarecidamente. Os gustará seguro.

El camino de las baldosas amarillas

Autor: Juan de Dios Garduño
Genero: me gustaria cualificarla como novela historica, pero me parece un poco arriesgado porque no se cumplen todos los requisitos minimos para cualificarlo asi, ya que no aparece ningún personaje realmente historico. Podria cualificarse como novela ambientada en la historia de España posterior a la Guerra Civil. Se admiten sugerencias. En algun momento, he visto que está cualificada como novela de terror. Pero yo no me atreveria a llegar a tanto.
Editorial: Tyrannosaurus Books
Año de edición: 2012
El camino de las baldosas amarillas es una historia ambientada en la postguerra, cuando los maquis intentaban recuperar el territorio invadido por las tropas del general Franco. El caso es que un padre de familia muy humilde es acusado por la Guardia Civil franquista de dar de comer a los maquis que se escondian en las montañas cercanas a un pueblo llamado Ojuelos Altos. Así que un dia irrumpen un par de Guardias Civiles de muy malos modos, para advertirle de que sospechan que da de comer a los maquis, que como se entere que esto es cierto le mandan a fusilar. La cosa no acaba aqui porque en la contienda, fuerte contienda, entre los guardias y la familia acaba con un hijo muerto y un guardia civil muy mal herido por el hijo menor, al que le llaman Torcuato y se lo llevan captivo a un manicomio porque lo toman por loco porque lo sorprenden rogando en voz alta que su padre no lo mande a trabajar, que quiere continuar estudiando porque le han convencido que es un chico muy listo, que tiene posiblidades de llegar lejos. Pero su padre ya lo ha destinado a trabajar, que hay que mantener a la familia, que si no, no pueden llegar a fin de mes.
Cuando llegan al manicomio junto con tres presos más, ya se empieza a intuir los malos tratos que reciben los internos. Lo primero que hacen con él es darle unas cuantas descargas electricas, hasta dejarlo totalmente zombi. Sigue su estancia con bastantes penalidades, pues el trato que se da a los internos, sobre todo a los que no se pueden pagar la medicación es realmente aterrador. Y Torcuato lo sufre con toda su crueldad porque no puede soportar la injusticia que se cometen con estos.
La historia me ha acabado gustando, si. Es cierto que hay momentos en que se vuelve muy desagradable por los muertos que van dejando por el camino. Pero, al final, alguna lagrimita he acabado derramando. Es una historia dura, en algunos momentos mucho. Pero tambien, a pesar de todo, tambien tiene sus momentos tiernos, donde la fuerza de la amistad entre algunos personajes es muy fuerte.
Queda muy patente quiénes fueron los vencedores de la Guerra y quienes los vencidos. La venganza, los abusos, etc. por parte de los vencedores sobre los vencidos, queda muy clarito quienes son unos y otros. Y pobre de aquel que se haga el listo, lo tiene muy mal, fatal.

El hombre que perseguia su sombra

El hombre que perseguia su sombra
Autor: David Lagercrantz - Stieg Larsson
Genero: Novela social de investigación periodïstica
Editorial: Columna
Año de edición: 2017
Saga: Millennium
Lisbeth Salander está cumpliendo condena en una carcel de Flodberga, donde cada tarde por alli a las seis o las siete de la tarde se convierte en el momento mas fatidico del dia porque muy cerca pasa un tren que provoca un estruendo que pone las presidiarias en un estado de shock indescriptible. En esta misma carcel, en la celda de al lado, también cumple condena una chica musulmana de Bangladesh, que con absoluta impunidad es fisicamente maltratada a patadas hasta la saciedad.
Lisbeth recibe la visita de su antiguo y querido tutor Holger Palmgren que le informa que ha recibido unos documentos que dan testimonio de los brutales abusos y maltratos de que fue victima en el hospital Santk Stefan de Upsala, donde estuvo internada cuando era una niña.
Con esto que Lisbeth se pone en contacto con Mikael Blomvist y este emprende una investigación sobre uno de los experimentos mäs atroces auspiciado por el gobierno sueco, que tiene que ver con los gemelos univitelinos.
Me ha gustado mucho porque habla del pänico en los mercados y la bolsa, de los abusos y malos tratos, y de la impotencia de los funcionarios de carceles para evitarlos. Pero sobre todo, me han gustado mucho los episodios que tratan de la brutal dictadura a la cual someten los musulmanes a sus propias mujeres. Y este es un aspecto desarrollado con una fuerza brutal. Es el punto más fuerte de la novela.

El informe pelícano

El informe pelícano
Autor: John Grisham
Género: Thriller de investigación periodística
Editorial: Penguin Random House
Año de edición en formato digital: 2014
El Informe Pelicano, de John Grisham, es un thriller de investigación periodistica donde una brillante estudiante de derecho, de nombre Darby Shaw, se dispone a elaborar un informe sobre la posible causa del asesinato de dos jueces del Tribunal Supremo de los Estados Unidos. Ambos asesinatos son cometidos por el mismo asesino, de forma que no deja huella alguna Uno en su casa. El otro en un cine de maricas.. El FBI se encuentra que no tiene pistas. Darby, para redactar el informe, se documenta en los ordenadores de la biblioteca jurídica de la facultad de derecho de Tulane, El primer en leer dicho informe es su profesor y amante, Thomas Callahan. Callahan se lo entrega a un amigo suyo,Denton Voyles, director del FBI. A partir de aquí se desencadena una sucesión trepidante de persecuciones, asesinatos, conspiraciones, etc., que llevan a Darby a ponerse en contacto con el periodista de investigación del Washington Post, Gray Gratham. Ambos, Gray y Darby, emprenden una carrera contrarreloj que les llevará a encontrar las pruebas necesarias para demostrar que el informe Pelicano es cierto y así poder publicarlo en el prestigioso rotativo antes que nadie. En todo momento les perseguiran asesinos a sueldo pagados por personas extremadamente ricas y poderosas.
Me ha gustado muchisimo leerlo. La recomiendo encarecidamente a todo aquel que le guste el periodismo de investigación. En ningún momento se hace pesada. En algunas ocasiones he tenido que parar de leer, porque de tan trepidante me ahogaba. Uno se mete en la historia de lleno desde la primera página. Es buenisima. Un bombón novelístico de primer orden.

Offshore

Offshore de Petros Márkaris es una novela policiaca donde el comisario Kostas Kharitos se enfrenta a una serie de asesinatos cuyo origen es muy dudoso. Tendrá que enfrentarse a una investigación que le lleva a tener que aguantar advertencias del subdirector, cuya obsesión es cerrar los casos cuanto antes para no perjudicar la recuperación económica al precio que sea. Pues es evidente el milagro de la economia griega, pues la gente ya vuelve a cojer el coche y se empiezan a formar los primeros atascos en el tránsito de Atenas. La obsesión del comisario es investigar y llegar hasta el fondo de la cuestión. Al precio que sea.
Ciertamente, me ha gustado mucho. Si quereis saber lo que está pasando en los países mediterráneos es muy interesante llegar hasta el final. Porque estoy convencido de que lo mismo que pasa en Grecia no difiere mucho de lo que está pasando en España. Es muy interesante averiguar de donde proviene el dinero de la recuperación. Y creo que Markaris lo cuenta muy clarito. Así que ya sabeis qué teneis que hacer.

El simbolo perdido

Autor: Dan Brown
Genero: Thriller científico-filosófico-religioso (no sé expresarlo mejor)
Editorial: Empuries (en catalán) en papel, Planeta (en castellano) en ebook. Dependiendo de la hora del dia (o de la noche) leía una edición o la otra
Año de edición: 2009
La historia comienza con una ceremonia de juramento de un iniciado que quiere alcanzar el máximo grado de Gran Maestro de la Masoneria. La ceremonia consiste en beber el vino de una calavera despues de jurar bajo amenaza de tortura si revela al mundo alguno de los secretos que le seran confiados. Las torturas consisten en cortarle la lengua desde la raiz, hacerle un corte de oreja a oreja y extirparle los intestinos. Casi nada. Pero el iniciado ya se da cuenta de que nunca se ganará la confianza de la hermandad para que le sean revelados los secretos que esconden con mäximo celo.
De un tiempo para acá, Robert Langdon, profesor de simbologia religiosa en Harvard, vuela a Washington porque alguien que se hace pasar por el ayudante ejecutivo de su amigo del alma, Peter Solomon, le pide si puede acudir a dar una conferencia en el Capitolio aquella misma noche, sustituyendo a otra conferenciante que se habia puesto enferma. Robert siente que no puede negar nada a su amigo y mentor y viaja hasta Washington. El falso ayudante le pide que lleve consigo una cajita que Peter le habia confiado. Cuando llega a la sala donde debe pronunciar la conferencia se encuentra con que está vacía. Cuando llama al telefono que le habia dejado para quejarse del error, el interlocutor le informa que si él está en Washington es porque él quiere que esté allí, cosa que provoca la irritación de Robert.
Con esto que, en medio de un grupo de turistas que contemplan la gran cúpula del Capitolio, aparece una mano en el centro de la gran sala justo debajo del centro de ésta. Robert se da cuenta que es la mano cortada de su amigo Peter e intenta pedir ayuda para desenmascarar la perona que la pueda haber dejado. Pero ésta desaparece inmediatamente, en medio del alud de turistas y visitantes. Esta mano, puesta en posición vertical, señala hacia la cupula. Cuando los guardas de seguridad del capitolio se enteran de la presencia de la mano, e intentan ponerse de acuerdo sobre si llamar a un forense, reciben una llamada de la CIA, o más concretamente, de su oficina de seguridad, que no es más que una sección de la CIA que se encarga de espiar a sus propios espias, procurando que éstos no se excedan de sus funciones, vendiendo información confidencial, por ejemplo.
Ciertamente, me ha gustado mucho leerla. Porque entre otros descubrimientos, he podido leer sobre una disciplina cientifica muy interesante, la ciencia noetica, cuyo campo de investigación se encarga de descubrir cómo la mente humana puede transformar la materia a través del pensamiento. Precisamente, la hermana de Peter, Katherine es una de sus mayores investigadoras a nivel internacional, tambien influenciado por éste. Uno de los experimentos más famosos consiste en percatarse de la belleza o fealdad que adquieren los cristales de hielo cuando, mientras helamos agua, enviamos pensamientos positivos o negativos.
Es una novela trepidante, que te mantiene los nervios en suspense desde la primera página. La recomiendo encarecidamente, entre otras muchas cosas porque aprendes hasta a tener paciencia, entre otros motivos porque hay episodios de violencia dura explicada al detalle. Pero no os asusteis, ni os cabreeis, porque mas adelante, se entiende el por qué de esta violencia. Y aqui quiero hacer una distincion. Una cosa es entender y otra muy diferente justificarla.
A los que os gusta Dan Brown, leerla. Es muy interesante. O al menos a mi me ha interesado mucho., como tambien me han interesado las cuatro anteriores. I como en otros libros que he leído ultimamente, nada es lo que parece.
Tambien debo agradecer a Dan Brown que con El codigo da Vinci (y los que se publicaron posteriormente) me despertaron unas ganas increíbles de leer libros despues de una sequia lectora que me duraba bastantes años, tambien motivada por la epoca de estudiante, que por falta de tiempo, no tenia tiempo de leer. Dan me quitó el sueño de las orejas. También es cierto que cuando lo compré, lo hice motivado por el texto que podia leerse, en una cinta de estas que envuelven la cubierta, que el arzobispado de Barcelona y la Iglesia Católica advertian que no leyeramos El código da Vinci. Me entusiasmó. Me los leí todos. Y ahora tengo ganas de Inferno y Origen, esta ultimo título saldrá proximamente. A veces, me pregunto por qué he tardado tanto en leerlo, El simbolo perdido.

La libreria

He acabado de leer La libreria y la verdad es que me quedado con una sensación más agria que dulce. No puedo decir que no me haya gustado en absoluto, pues todo tiene sus matices. Tenia ganas de leerla porque Isabel Coixet la ha llevado a la gran pantalla y para saber exactamente qué argumento desarrollaba la he querido leer antes. Es muy cortita, unas 180 páginas, pero me ha costado un montón terminarla. Hasta he tenido que ver una pelicula de Isabel Coixet, como La vida secreta de las palabras para convencerme de que no habia llevado cualquier historia al cine. Es una narración con un estilo al cual yo no estaba nada acostumbrado, pues los tiempos entre frases en un mismo parrafo en algunos capítulos son bastante irregulares. Y esto me ha sorprendido al no estar acostumbrado. Empieza el parrafo con un argumento y luego te manda a otra acción que no tiene nada que ver. No sé si los que la habeis leído os ha dado esta sensación. Me ha descolocado un poco. Y el final totalmente decepcionante. En fin...
La historia comienza con Florence Green, que se establece en un pueblo costero de mala muerte en la casa más vieja que puede encontrar. La rehabilita para vivir minimamente digno y establece una libreria. La gente del pueblo le pone un montón de trabas. Pero ella, con toda su fortaleza y coraje consigue llevarla adelante... hasta que un dia... bueno, ya no cuento más.

Inferno

Inferno
Autor: Dan Brown
Género: Thriller cientifico-histórico
Editorial: Empuries Grup 62
Año de edición: 2013
Formato de lectura: ebook epub 2.
Inferno, de Dan Brown, es una novela donde Robert Langdon despierta de un sueño en el que una mujer le pide imperiosamente que “Busque y encuentre”, Al despertar, se encuentra con que lo han ingresado en un hospital con una herida de bala en la cabeza. En este hospital lo atiende un médico, el doctor Marconi, donde también trabaja una médica, llamada Sienna Brooks. Con estas que de repente irrumpe una mujer desconocida, de nombre Vayentha, con la intención de matar a Robert. Como el médico se interpone en el camino, Vayentha no tiene otro remedio que matarlo, pero con una agilidad fuera de lugar, Sienna coge a Robert y logran escapar del hospital.
Vayentha es una agente en campo que trabaja para ‘El Consorcio’, cuyo jefe es un hombre cuyo nombre no conoce nadie y se hace llamar “Prebost”. El consorcio es una entidad cuyos métodos son bastante oscuros y se dedica a encargos sucios, sin querer saber qué hay detrás. El cliente simplemente pide lo que quiere y paga lo que se le requiere, sin que tenga que relatar los motivos. Gobiernos y empresas de todo el mundo requieren de vez en cuando sus servicios, ya que los lleva a cabo con absoluta discreción.
Ya en su casa, Sienna intenta que Robert recuerde algo de lo que sucedió, cosa que Robert es incapaz ya que la herida de bala le ha provocado amnesia retrógada, es decir, un borrón de lo que se haya almacenado en la memoria en los dos últimos dias. El caso es que Robert encuentra en el bolsillo de su americana un objeto muy extraño, una cajita, que, al desenvolverlo, acaba siendo un proyector diminuto de fotos. Al encenderlo, se dan cuenta de que contiene una imagen modificada del cuadro Inferno, pintado por Botticelli, que hace referencia a los versos de Inferno de la obra maestra de la Divina Comedia de Dante Alighieri, con inscripciones que llevan a Robert y Sienna, a una carrera contrarreloj que los lleva por monumentos de Florencia, Venecia y Estambul, en busca de no se sabe al principio qué pero que a medida que se desarrolla la novela resulta ser una amenaza para toda la humanidad… que debe ser destruido,
Es así es como conocemos una disciplina cientifica que se conoce con el nombre de Transhumanismo, una disciplina cientifica que proclama que la tierra no puede aguantar el actual crecimiento exponencial de la ploblación humana y que llegará un momento en que se extinguirá, por no poder soportar la sobreexplotación que este crecimiento exponencial requiere en cuanto a producción de alimentos.
Me ha gustado mucho leerla, más que nada porque pone en tela de juicio la OMS, organización que debe velar por la salud de todas las almas humanas, pero que muchas veces se pone al servicio de las grandes compañias farmacéuticas, que son autenticas mafias cuyos métodos deben ser cuestionados y extirpados de la faz de la Tierra.

S de Silencio

Colección: Abecedario del crimen Autora: Sue Grafton
Género: Novela negra
Editorial: Tusquets editores
Año de edición (en libro electrónico): 2014

Esta novela cuenta la desaparición de Violet Sullivan, en 1953, dejando a su marido Foley y a su hija Daisy sin saber nada sobre su paradero. A Violet no le faltaban razones para fugarse de su casa, pues Foley la maltrataba hasta limites realmente espeluznantes.
Daisy, trenta y cinco años despues de no saber nada de su madre, contrata a una detective privada, de nombre Kinsey Milhone para que le ayude a encontrar a su madre, desesperada por no saber nada de ella en todo este tiempo. Kinsey asume el encargo sin demasiadas esperanzas despues de tantos años. Cobra por adelantado la tarifa correspondiente a una semana de trabajo, sin asegurar nada sobre el resultado final, dadas las dificultades que conlleva una investigación de unos hechos que ocurrieron trenta y cinco años atras.
Al igual que me pasó con Carretera de odios, de Ruth Rendell, la investigación se me ha hecho un tanto pesada. Más que nada porque entre los capitulos donde se cuenta la investigación propiamente dicha en primera persona por parte de Kinsey, se suceden los capitulos donde se cuenta en tercera persona la relación de los personajes con su entorno familiar y de amistades más próximo.

Pan, educación, libertad

Autor: Petros Márkaris. Género:: Novela negra con trasfondo social muy acentuado.
Editorial: Tusquets Editores.
Año de edición: 2013.

Es nochevieja del año 2013. En casa del comisario Kostas Jaritos están celebrando en familia la llegada del nuevo año, sabiendo que el país se ha declarado en quiebra y vuelve al dracma, al igual que España e Italia, que también vuelven a sus respectivas monedas de antes del euro. Incluso el gobierno ha decretado que los funcionarios no cobrarán la nómina en tres meses, así que tienen que apretarse el cinturón. Así están las cosas que ven por televisión que en la plaza Sintagma de Atenas están echando papelitos al aire que representan dracmas, así que se animan todos, cogen el coche y van a verlo.
Así están las cosas, que las manifestaciones se suceden, un día tras otro. El descontento general se vuelve contra las políticas de austeridad impuestas por la troika europea. Y toda la policía debe movilizarse para contener los manifestantes.
Mientras una manifestación de jóvenes grita consignas en contra del euro, por otra calle se ve acercarse otra manifestación de ancianos gritando consignas en favor del euro y en contra de la vuelta al dracma. La policía ya se teme lo peor y decide separar a las dos manifestaciones. Esta vez por suerte la policía no ha tenido que repartir palos y los manifestantes recogen sus cosas y se van a casa.
A la hora de cenar, Katerina, la hija de Kostas y abogada de profesión, le informa a su padre que han detenido a un joven de nombre Kiriakos Demertzis acusado de tráfico de drogas y sorprendido in fraganti. Kiriakos es el hijo de un rico contratista de obras, por lo que Katerina no acaba de entender cómo el hijo de un contratista de obras debe recurrir a este sistema de ganar dinero rápido, aunque extremadamente peligroso. Y es que, según se va desvelando, Kiriakos forma parte de un grupo que ayuda a personas que han caído en la miseria más absoluta y les ofrecen un lugar para dormir, comida y clases para que, en un futuro, puedan conseguir algún empleo.
Kiriakos, mientras está detenido en comisaría, recibe la visita de su padre, Yerasinos, acompañado de un abogado criminalista, y quiere que, si no lo acepta en exclusiva, al memos acepte que colabore con Katerina. El hijo rechaza sin titubeos, pues confía única y exclusivamente en Katerina.
Con estas, Kiriakos le pide al comisario que llame a un tal Pavlos para que se hga una idea de por qué necesita el dinero de la droga. Y acaba resultando que es para mantener un hotel abandonado donde se refugian indigentes que lo han perdido todo. Alli, al menos, comen una vez al dia y tienen donde lavarse y dormir.
Cuando estan visitando el hotel, a Kostas le informan de comisaría por el móvil que han recibido una extraña llamada con voz distorsionada que decía que Yerasinos Demertzis les estaba esperando en el Centro Olímpico de Faliro. A partir de ahí, se encienden todas las alarmas, porque, efectivamente, ha sido asesinado. Cuando están investigando en el lugar del crimen, de repente suena un móvil del interior del abrigo de Demertzis y se oye una voz que exclama “Aquí la Politécnica. Os habla la emisora de los estudiantes libres en lucha, de los griegos libres en lucha. Pan, educación, libertad. No tenemos pan”. Y, como ya es de suponer, se quedan todos agarrotados.
Gracias a novelas como esta, como otras del mismo autor, descubres los estragos que está causando la recesión económica sobre la población griega. Me ha emocionado comprobar cómo Kiriakos, ya en prisión preventiva, se pone a dar clases de graduado escolar a los presos que quieran recibirlas.

Dispara, yo ya estoy muerto

Autora: Julia Navarro
Gènere:Novel.la historica
Editorial: DeBolsillo
Any d'edició: 2015

Dispara, yo ya estoy muerto és una novel.la de Julia Navarro on ens explica la història dels jueus al llarg del segle XX. La història comença en l'època actual, on una col.laboradora d'una ONG, la Marian vol investigar la història dels jueus i palestins i les causes del conflicte entre aquestes dues comunitats en conflicte permanent, perquè n'ha de redactar un informe i ha de reflectir amb objectivitat les causes del conflicte. Amb això que se'n va a entrevistar Ezequel Zucker a casa seva. Ezequiel li explica la història dels seus avantpassats més inmediats, el pare Samuel i l'avi Issac. I quina història, Déu meu.

El seu avi vivia a Rusia, conjuntament amb la seva familia. Es dedicaven a la compravenda i transport de pells per fer abrics per les dones més riques de Paris. A Paris les pells ruses eren molt apreciades i les dones riques pagaven autèntiques fortunes. El cas és que, un any, quan tornen de Paris, es troben que la casa on vivia la seva familia ha patit un incendi i que ha mort tota la seva familia. Havien sigut victimes dels pogroms, atacs contra les comunitats jueves a Rusia. En aquest cas, el que havia encès la ira havia estat que una noia jueva havia participat indirectament en l'atemptat terrorista que va acabar amb la vida del zar de Rusia.

Amb això que se'n van a Sant Petersburg, l'Isaak i en Samuel. I a la casa on s'allotgen, per recomanació d' un aristocrata de cognom Goldanski, coneixen un noi que introdueix en Samuel  en un grup que comencen a preparar el que acabarà desencadenant la Revolució rusa, fins que, un dia irromp a casa on viuen dos policies de la policia secreta zarista en busca de Samuel, però el seu pare es fa passar pel seu fill Samuel i se l'emporten detingut. El fet és que quan arriba en Samuel arriba a casa i s'assabenta que han detingut el seu pare, comencen inmediatament els preparatius per fotre el camp de Rusia i aquella mateixa nit marxen cami de Finlandia cap a Suécia, pais que ja no està sota influència de Rusia. Però a Samuel no fa el viatge sol sino que l'acompanya un nen, en Mijail, fill d'un camarada revolucionari, que també cau en mans de la policia del zar. Passant per moltes penúries, sobretot per la neu i el fred molt intens, després de molts dies de viatge, aconsegueix arribar a Paris, on hi viu la persona que els comprava les pells per fer els abrics i vendre'ls a l'aristocracia parisenca, pagant-ne autèntiques fortunes. Però els viatges no s'acaben aquí, perquè després d'uns quants anys de viure a París, com tot el poble jueu que somia amb tornar a la terra dels seus avantpassats, emprenen el viatge a Palestina, que en aquest moment està en mans de l'imperi otomà.

Conjuntament amb uns altres camperols palestins, en Samuel comença una nova vida. I formen una comunitat d'aquestes en que tot es decideix per tota la comunitat. I tothom té els mateixos drets i deures diñs de la comunitat. Formen allò que a Rusia no havien pogut formar perquè encara no s'havia consumat la Revolució. D'aquesta comunitat l'anomenen l'Horta de l'Esperança, perquè es tracta de l'esperança de molts jueus d'arribar a la terra promesa que havien sonmiat tots els seus avantpassats.

La novel·la és llarga i molt intensa. Fa un recorregut pel que va ser la vida de molts jueus i arabs palestins, que volien formar una gran nació arab on els jueus també hi havien de tenir cabuda. Però amb això que els anglesos es posen pel mig i amb l'ajut de les milicies jueves i palestines aconsegueixen fer fora els turcs de Palestina.

Es una història emocionant, on es poden veure els diferents episodis d'un conflicte que encara avui dia no està ni de bon tros resolt del tot. Els arabs se senten humiliats per les conquesta d'Israel a la Guerra dels Sis Dies i els israelians no volen tornar-se a quedar sense la seva Terra Promesa, d'on fa moltissims anys van ser expulsats i han hagut d'emigrar d'un pais a un altre fugint de les expulsions, fogueres, pogroms, etc. És per això que defensen la seva terra amb carn i ungles. I ara són els arabs palestins qui en pateixen les atroces conseqüencies.

I pel què fa al final, almenys jo, no me l'esperava. Ha estat una sorpresa molt gran. M'ha agradat moltissim tota la història. Hi ha hagut moments que m'he emocionat i tot.

El tiempo entre costuras

Genero: Novela histórica
Editorial: Planeta
Año de edición en ebook: 2010

Autora: Maria Dueñas
El tiempo entre costuras es una apasionante novela sobre las aventuras, y desventuras, de Sira Quiroga, una modista, excelente modista, por cierto, a lo largo de los años comprendidos entre la Segunda República Española, la Guerra Civil y la Segunda Guerra Mundial. La historia comienza en los talleres donde trabajaba su madre, donde Sira entra también a trabajar desde muy joven. Cuando Sira ya tiene novio, del cual está profundamente enamorada, con este deciden comprar una máquina de escribir. Pero solo al entrar a la tienda y solo con ver al hijo del amo de la tienda, de nombre Ramiro, Sira se enamora ciegamente de él.
Entretanto, el padre de Sira, que vivia separado de su madre, quiere conocer a su hija, porque siempre la habia querido mucho y nunca habia tenido contacto con ella. Ella tampoco habia mostrado interés en conocerle. Hasta que un dia le lleva a que conozca su padre por petición de éste. El caso es que, como teme que un dia los rojos lo matarán antes de la Guerra Civil por ser un industrial rico, decide darle a su hija que nunca conoció una gran cantidad de dinero en metalico y joyas.
El caso es que, como la Guerra Civil está a punto de estallar, deciden marcharse a Tanger, Sira y el novio que habia conocido en la tienda de máquinas de escribir. Y se instalan en el Hotel Continental, uno de los lujosos de la ciudad. El caso es que estaban esperando la respuesta de la central de unas academias sudamericanas de gran prestigio para abrir una sucursal en en Marruecos, o al menos esto es lo que le habia hecho creer Ramiro a Sira. El caso es que nunca habia tenido respuesta, o si que la tuvieron, Ramiro nunca se lo habia hecho saber, para tenerla siempre ilusionada con la apertura de la sucursal. El caso es que llega un dia en que Ramiro se fuga con las joyas y el dinero. Desaparece de repente. Eso si, le deja una nota que le dice lo mucho que la quiere. Que es lo mejor que le ha pasado en su vida. Pero la deja sin un duro, y con un montón de deudas con el Continental. El caso es que ella, por pura desesperación, desaparece del hotel y coge un autobús rumbo a Tetuan. Al llegar, por la desolación por lo ocurrido con Ramiro se desmaya al bajar del autobus. Despierta en un hospital custodiado por monjas, donde pasa un tiempo hasta que ya puede vivir en una pensión, cuya propietaria, Candelaria la matutera, es un personaje de esosque te los comerias a besos, por la energia y entrega que pone en todo lo que hace. Cuando Sira ya está más o menos recuperada, va a comisaria citada por el comisario y este le pone al corriente de las deudas que ha contraido. Y aqui es donde empieza la historia de verdad.
La historia, la forma de narrarla, el estilo, los personajes, sus grandezas y miserias, estan excelentemente conseguidos. Me ha gustado tanto que lo considero como uno de los mejores libros que he leído. Sin embargo, si que he encontrado a faltar un poco de descripción de cómo vivian los autoctonos musulmanes marroquíes bajo el Protectorado español. Cual era su cultura. En qué trabajaban. Cómo se ganaban la vida (los pocos que se la podian ganar, claro. Qué comian y bebian. Cómo les afectaba ser colonia española por mucho que se llamara Protectorado, como si en vez de invadirles militarmente fueramos allí a protegerles. De quién.

La Biblia de Barro

Autora: Julia Navarro
Gènere:  Novel.la històrica
Editorial: DeBolsillo
Any d'edició: 2015

Clara Tannenberg és una prestigiosa arqueòloga a nivell internacional. En un congrés internacional d'arqueòlegs a Roma presenta dues tauletes de fang on un escriva fa referència a l'existència d'una Biblia de fang, on se suposa que aquest escriva va escriure la Creació del Món, a partir de les converses mantingudes amb el patriarca Abraham.

Per un altre costat, un grup de quatre amics volen acabar amb la vida d'un home i tota la seva familia, una venjança que fa molt de temps que esperen perpetrar, ara que ha tornat a apareixer després de molt de temps de romandre amagat.

Un altre prestigiós arqueoleg, també de fama internacional, Yves Picot, s'interessa per anar a buscar la Biblia de Fang. Amb ell formarà un equip molt competent per intentar trobar-la. Però les coses es compliquen perquè a l'antigua Mesopotamia, l'actual Irak, està a punt de declarar-se la guerra, però això no ha de ser un impediment per anar a trobar aquest preuat tresor de repercusions incalculables sobre la història i la religió, ja que és la prova definitiva que Déu va explicar a Abraham la Creació del Món.

Un thriller trepidant a més no poder, on es barregen assessinats, ressentiments, venjances, amenaces, traficants d'art i religió. Tot això formant un coctel molotov de conseqüències imprevisibles. No sé què més en podem esperar d'una novel.la d'aquesta escriptora tan llegida com és Julia Navarro.

El laberinto de los espiritus

Autor: Carlos Ruiz Zafón
Gènere: Novel·la negra amb rerefons històric
Editorial: Planeta
Any d'edició: 2016

Daniel Sampere té malsons. És el fill del propietari d'una antiga llibreria del carrer Santa Anna de Barcelona, els orígens de la qual es remunta generacions enrere. És un dels protagonistes d'una sèrie de novel·les anomenada El Cementerio de los Libros Olvidados, que comprèn "La sombra del viento", "El juego del ángel", "El prisionero del Cielo" i, com no podia ser d'una altra manera, "El laberinto de los espiritus". Daniel està casat amb la seva dona Bea i han tingut un nen, Julián, en honor a un escriptor de novel·les, Julián Carax, el títol més destacat és "La sombra del viento". En un dels seus somnis, es veu a si mateix tot i ser un nen, caminant per la Rambla amb un pes a sobre que no aconsegueix identificar. En arribar davant del Cementiri dels Llibres Oblidats s'adona que el pes és la clau que porta a sobre per obrir la porta d'aquest santuari literari.

"El laberinto se alzaba frente a mi en un espejismo infinito. Una espiral de escalinatas, tuneles, puentes y arcos tramados en una ciudad eterna construida con todos los libros del mundo ascendia hasta una inmensa cúpula de cristal".

I és que Daniel no podria perdonar-se per res del món oblidar la figura de la cara de la seva mare Isabella, desapareguda en molt estranyes circumstàncies.

Fermin, després d'exercir de "rejonero" a la plaça de les Arenes, arriba a Barcelona procedent de València com a polissó en un vaixell, podent amagar-se en un bagul ple de fusells vells. Ha d'estar molt alerta perquè ningú el vegi, ja que d'enemics en el règim franquista no li falten. Fumero és un d'ells. Un petit ratolí no para de donar-li mals de cap, de por que li fa que algú de la tripulació s'adoni del seu parador i el delati.

Amb tot, a Vila Mercedes, la casa senyorial que té Mauricio Valls als afores de Madrid, envoltat de bells jardins, se celebra una festa on acudeix tota la flor i nata de la societat madrilenya. Fins al mateix caudillo, Don Francisco Franco, estava previst que acudís. Amb això que Mauricio, flamant ministre del règim i qui havia estat director de la presó del castell de Montjuïc durant els primers anys de la dictadura, rep uns anònims que l'inciten a desplaçar-se a Barcelona per un fosc assumpte que havia tingut amb antics presoners. L'últim fa referència al fet que ha de trobar-se amb ell a l'entrada del laberint. I decideix anar-hi acompanyat del seu cap de guardaespatlles, Vicente. Després del llarg viatge fins a la Ciutat Comtal en cotxe i d'un forcejament amb trets inclòs, acaben ministre i cap dels guardaespatlles segrestats al soterrani d'una mansió abandonada.

I aquí és on apareixen Alícia Gris i el seu protector, Leandro Montalvo. Leandro encarrega a Alícia i un policia veterà de nom Vargas trobar el parador on Maurici es troba segrestat. Alícia, conscient dels riscos per a la seva integritat física que comporta una investigació d'aquestes característiques, al principi rebutja dur a terme la investigació. Però després de la insistència de Leandro, prometent-li que aquesta serà l'última que durà a terme, acaba acceptant, molt a contracor. Leandro li promet una astronomica quantitat de diners si acaba trobant el parador del qual havia estat un autèntic botxí quan era director de la presó del castell de Montjuïc durant els primers anys del règim, duent a terme tortures de la pitjor indole amb els presoners perquè confessessin el parador dels que el règim perseguia com a enemics d'Espanya. Entre ells, es trobaven David Martín, carismàtic escriptor de novel·la negra i alguna cosa més, i el mateix Fermin.

Si m'ha agradat la història? Doncs si. I per un motiu. Perquè m'ha confirmat una sospita que portava al cap des de feia temps. Es tracta que, com més cruels són els episodis desagradables de violència, amb assassinats inclosos, més tendres i tristos es tornen els episodis d'amor i pau. Per pur contrast entre uns i altres. Després de tant de temps esperant ja era hora que l'autor tragués a la llum aquest últim lliurament de la saga. He gaudit, he rigut, he plorat, m'ha decebut, m'ha encantat, he patit, i molt. Tota aquesta lletania de sensacions és la que m'ha provocat aquesta llarga i trepidant novel·la d'aquest escriptor tan llegit com és Zafón. Gràcies per haver-me deixat aquesta garbuix de sensacions, on una vegada més, res és el que sembla.

Los renglones torcidos de Dios

Autor: Torcuato Luca de Tena
Gènere: Novel·la negra
Editorial: Austral
Any d'edició: 2010

Los renglones torcidos de Dios és una novel·la negra on Alice Gould d'Almenara és una detectiu privada que s'interna en un manicomi simulant estar malalta mental per aclarir un crim. Per la investigació ha cobrat una astronòmica quantitat de diners. El client mateix Raimundo Garcia de l'Olmo l'acompanya en el viatge al manicomi. Quan arriben, i abans d'ingressar, l'ajudant del director, Teodoro Ruipérez, realitza un primer reconeixement psiquiàtric mitjançant una entrevista, donat que el director, Samuel Alvar, es troba de vacances. En aquesta entrevista, Alice simula una paranoia i el seu ingrés es fa efectiu després que una assistenta social, Montserrat Castell, la sotmet a severes proves per assegurar-se que no amaga cap objecte amb què es pugui provocar cap dany.

Al llarg d'aquesta novel·la es van descobrint diferents malalties mentals que pateixen les persones ingressades. I aqui he de confessar la meva fascinació per les descripcions elaborades per l'autor. Torcuato Luca de Tena, segons confessa al començament de la novel·la, va estar ingressat, igual que Alice, en un manicomi simulant una malaltia mental, per observar de primera mà els efectes de les malalties mentals en les persones que les pateixen. Pot establir relació directa i íntima amb ells, fins al punt d'arribar a estimar-los de veritat, com els ha arribat a estimar Alice. Aquest llibre no es pot considerar un compendi de malalties mentals, ja que només és una novel·la, i no vol ser res més que això, però les descripcions dels efectes estan molt ben elaborades, fins al punt d'arribar a pensar que les estas veient o, si no veient, sentint-les molt properes. Un dels personatges em va fer omplir d'emoció, ja que es tracta d'un noi que simulava telefonar al seu pare perquè el vingués a recollir ... amb el pom d'una porta. Quan hi penso encara se'm posa la pell de gallina.

És una novel·la una mica complexa, per la gran quantitat de personatges, tants que l'autor ens ha obsequiat amb una relació al final del llibre, on s'entrecreuen conspiracions, sospites, enganys i desentesos. I, sobretot, res és el que sembla. Així que ja esteu buscant en llibreries o biblioteques perquè en gaudireu molt. I el final és molt però molt sorprenent. No us la podeu perdre. Us la recomano encaridament. És un llibre de bojos molt bojos, però tan bojos que només per aquesta raó ja val la pena que us la poseu en la primeríssima posició de la vostra llista de pendents. Si no em feu cas, us en penedireu, jajajajajajaja !. És, sinó el millor, un dels millors llibres que he llegit en la meva vida. No sabeu com he gaudit llegint-lo.

Arte

Autora: Yasmina Reza
Genere: Comèdia teatral
Editorial:Anagrama
Any d'edició: 2006

Arte de Yasmina Reza és una obra de teatre on tres amics, Iván, Sergio i Marcos, es reuneixen perquè Sergio ha adquirit un quadre blanc amb unes linies transversals també blanques i unes pinzellades blanques al segon terç del quadre per l'increîble xifra de cinc milions de pessetes. A partir d'aquí, es succeeixen tota una sèrie de converses que fan pensar que l'amistat trontolla, donat que en Marcos troba escandalós que el seu amic s'hagi comprat "aquesta merda" per cinc milions de pessetes!

A partir d'aquí, es succeeixen tota una sèrie d'interessants reflexions sobre l'amistat, l'existència i les relacions humanes. Es pregunten sobre si sóm allò que creiem que sóm o allò que els altres creuen que sóm.

A mi m'ha fet riure molt. De fet, quan la van representar Carlos Hipólito, Josep Maria Flotats i Josep Maria Pou al teatre en castellà ja fa uns quants anys hi vaig anar. Però fa poc, vaig veure passar un autobús on s'anunciava que la feien en català no he pogut amb les ganes tornar-hi. Però abans he volgut llegir l'obra. Si us agraden les comèdies sarcastiques, aquesta ho és molt. No us la podeu perdre.

Diari d'Anna Frank

Autor: Anna Frank
Genere: Diari en forma de cartes
Editorial: DeBolsillo
Any d'edició: 2014

El Diari d'Anna Frank és un potent testimoni de la persecució que van patir els jueus durant la II Guerra Mundial. L'Anna, una noia de 14 anys, madura, plasma en un diari en forma de cartes a la seva amiga imaginaria de l'anima Kitty, els sentiments i les emocions que li produeixen cadascun dels personatges al llarg del captiveri forçat per les circumstàncies de la guerra a la casa del darrere, i de quina manera! Es molt curiós de comprovar la maduresa literaria que va adquirint l'Anna al llarg de l'escriptura del diari. Fins i tot al final hi deixa anar unes pinzellades de filosofia que li acaba de donar un toc de testimoni literari de primer nivell. Ja feia anys que tenia moltes ganes de llegir-lo. Fins ara no m'he decidit. I realment, creieu-me, val la pena. A aquells que no l'hagueu llegit i en teniu ganes, llegiu-lo. No us decebrà. Penseu que l'ha escrit una noia de catorze anys, que al final, per l'estil igual en podria tenir trenta o quaranta. Estic completament segur que si l'Anna no hagués mort al final de la guerra seria una candidata de primer nivell per guanyar el premi Nobel de literatura.

La hermandad de la Uva

Autor:John Fante
Genero: Novela contemporanea
Editorial: Anagrama
Año de edición en formato digital: 2014

La Hermandad de la Uva es una historia un poco rara (o al menos me lo ha parecido a mi). Es la historia de la familia Molise, contada en primera persona por uno de los hijos, Henry. Los otros hijos son Mario, Virgil y Stella. El caso es que la historia empieza con que Mario habla por telefono con Henry intentando convencerle de que esta vez va en serio, mamá quiere divorciarse de papá, porque ha encontrado unos calzoncillos manchados y ha entrado en cólera. Luego, cuando están en el juzgado la mujer se echa atrás y el divorcio se convierte en agua de borrajas, una vez mäs. I es que Nick, el viejo, el padre de la familia tiene muy graves problemas con el alcohol. Siempre se pasa las horas libres en su adorado Café Roma con sus amigos de toda la vida, bebiendo, fumando y haciendola petar. Y mientras tanto, mamá en casa cocinando deliciosas recetas. Cuando Henry está en el aeropuerto, telefonea a Mario para que lo vaya a buscar, y éste se hace el sordo porque está obsesionado con un partido de beisbol, la gran pasión y frustración de su vida porque el viejo Nick se negó rotundamente en dejarle prácticar. Estoy convencido que si no se hubiese negado, se habria converttido en una estrella mundial.
Ésta es una historia de un constructor, el viejo y arrogante Nick, que le gusta exhibir ante sus hijos, todo cuánto ha construido su vida, con todo el orgullo y pompa del mundo, diciendo que tal contrucción va a durar eternamente. Y luego, cuando el alcohol está haciendo estragos en su vida, le encargan construir una simple cámara para ahumar carne de ciervo recien cazado y al dia siguiente de haberla terminado con unas lluvias torrenciales se derrumba dejando estupefactos a todos. Francamente, es una historia de locos bastante locos.
Esta es una de las pocas historias que haya termiado y no me ha gustado nada. Me ha parecido un tanto vulgar y estúpida sobretodo por lo que respecta a los diaálogos, sin contenido, sin mensaje de estos que nos gustan tanto a todos nosotros. Que si, es muy facil y trepidante de leer. Lo siento por las personas cuya reseña me ha inducido a leerla. Deseo y espero que no les sepa mal. La culpa es mia y solo mia. Asi son los gustos. A unos nos gustan unas lecturas y a otros otras. Ah y si hago spoiler borrad el mensaje inmediatamente.

Carretera de odios

Carretera de odios

Autora: Ruth Rendell
Género: Novela negra.
Editorial: Grijalbo
Año de edición: 1998

Carretera de odios es la primera novela que leo de Ruth Rendell. Hacia años que iba detrás de un libro suyo. Hasta que mi prima de Bagà, que es una gran devoradora de libros, no le pedí que me dejara alguno no me he decidido. Le pedí que me dejara los que a ella le habian gustado más. Se decidió por éste y dos más, que aún tengo pendientes.

Carretera de odios es una novela negra, donde un inspector de polícia, Reg Wexford, le encargan investigar el secuestro de cinco personas, por parte de un grupo ecologista radical que se hace llamar Planeta Sagrado, que luchan por la conservación y salvación del entorno natural. Quieren construir una carretera que debe pasar por un bosque donde vive una especie de mariposa única en el mundo, aparte del daño irreparable que puede ocasionar en el entorno y el paisaje. Otros grupos ecológistas también organizan protestas y manifestaciones en contra de la construcción de la carretera, hasta el punto de sabotear las máquinas que servirán para construirla, haciendolas inutilizables. La carretera debe servir para acortar distancias y hacer más fáciles trayectos largos. Es decir, habrá mucha gente que se va a beneficiar, aparte de la empresa constructora.

Con esto, los secuestradores se dan cuenta que han raptado, entre los rehenes, a la mujer del inspector Wexford, Dora, y es el primer rehén en poner en libertad. A raiz de esta liberación, Dora cuenta a su marido las caracteristicas del zulo y el tiempo aproximado que tardaron en llegar hasta él. Mientras, para encontrar pistas sobre los autores del secuestro, organizan seguimientos a diferentes sospechosos. También prueban de localizar a un ecologista que habia participado en anteriores protestas ecologistas y se extrañan que no participe en ésta, llegando a sospechar que se encuentra entre los secuestradores.

Como la policia impone, durante unos dias, el secreto de sumario, el director de una publicación semanal de ambito regional  se cabrea mucho por no poder publicar la noticia del secuestro hasta el número siguiente, cuando ya será demasiado tarde porque los grandes periodicos ingleses habran podido difundir la noticia unos dias antes. Cuando finalmente se difunde la noticia el trabajo es de la policia para salvarse de la gran cantidad de rumores que la gente le hace llegar acerca de los posibles paraderos del zulo y la identidad de los secuestradores.

Entretanto, aparecen los cadaveres de dos chicas, en muy extrañas circunstancias y en diferentes momentos de la historia.

Es una novela con todos los ingredientes del genero, a veces trepidante, a veces, un tanto aburrida, ya que el hecho de que la investigación no avance (o cuesta mucho de que avance) se hace un poco desesperante. Expresa muy bien los sentimientos de desesperación e impotencia de los familiares de los rehenes, ya que no pueden hacer nada, porque todo debe estar en manos de la policia. Y como la prensa hace hervir la olla de los rumores en torno al secuestro.

Muerte en Estambul

Autor: Petros Markaris
Gènere: Novel·la negra
Editorial: Tusquets editores
Any d'edició: 2009

Muerte en Estambul és una novel·la policíaca on el comissari Kostas Jaritos i la seva dona, Adrianí, han decidit passar uns dies de vacances a Istanbul, en un viatge en grup. Emprenen el viatge amb l'excusa del disgust que la seva filla, Katerina, els ha donat en casar-se amb Fanis per civil, en comptes de per l'església, que era el somni anhelat pels pares de l'un i l'altra. A les noces, els pares de Fanis, del disgust que els ha donat en casar-se per civil, van saludar als seus consogres i a la núvia amb un insignificant frec de galtes, retraient-los la suposada mala educació rebuda per la seva nora, després que, finalitzada la llicenciatura en dret, voldria seguir amb el doctorat i finalment convertir-se en jutge. Adrianí ja va tenir un primer disgust quan la seva filla li va anunciar el desig de casar-se per civil, però va acabar resignant per no disgustar-la més.

Al cap d'uns dies de visitar Istanbul, quan estan sopant en un restaurant amb altres companys de viatge, se'ls acosta un cavaller d'aproximadament seixanta anys i els pregunta si amb ells viatjava una dama anciana. Es queden atònits, donat que ningú del grup no recorda si en el mateix vol viatjava ningú que respongués a aquestes característiques.

"... La senyora Murátoglu es dirigeix a la seva taula i li respon:

-No, No recordo cap viatgera amb aquesta descripció. La meva edat, per descomptat, concorda, però això de dama ... -afegeix en broma. "

Val a dir que la senyora Murátoglu és una acompanyant del grup amb qui Adrianí ha fet amistat, i que, per cert, es coneix Istanbul com el palmell de la mà, en haver passat llargues estades en aquesta ciutat.

L'endemà, quan Kostas torna a l'hotel després de tot el dia de visita turística, el mateix cavaller de la nit anterior es dirigeix ​​a ell, després presentar-se amb el nom de Markos Vasiliadis, escriptor, perquè l'ajudi a trobar aquesta anciana, de nom Maria Jambu, desapareguda fa una setmana i que havia de viatjar de Tessalònica a Istanbul en autocar. La policia d'Istanbul no li fa cas, donat que una setmana encara és massa aviat per donar per desapareguda una persona. I el que vol és que el comissari l'acompanyi a comissaria pensant que així se'l prendrien més seriosament. Maria havia treballat a casa de Vasiliadis quan aquest era un nen.

Vasiliadis li explica a Kostas que Maria tenia un germà a Drama, anomenat Yorgos Adámoglu, amb el qual ha intentat posar-se en contacte per telèfon repetides vegades sense que ningú contestés a les trucades. Quan Kostas decideix posar-se en contacte amb el cap de policia de Drama, un antic col·lega seu a anticorrupció, aquest li informa que algú ja havia denunciat que a casa del germà desprenia una pudor molt forta. Quan la policia va a casa del germà, se'l troben mort per enverinament. I de Maria no en troben ni rastre.

Quan, per fi, Kostas decideix posar-se en contacte amb la policia turca, aquesta els demana una ordre internacional d'arrest. I a partir d'aquí, comença la investigació que, en principi, ha de culminar amb la troballa del parador de Maria.

És una molt bona novel·la policíaca. Almenys, puc afirmar que m'ho he passat molt bé llegint-la. I el final no pot resultar més fascinant. És d'aquestes que et preguntes com és possible. Em va deixar pensatiu durant uns dies. És francament entretinguda, i trepidant. Ara tinc moltes ganes de començar "Pan, educación, libertad", sobre els estralls que està produint la crisi econòmica a Grècia, del mateix autor, comissari i, com no podia ser d'una altra manera, la seva dona, la "temperamental" Adrianí, de la qual estic profundament fascinat per com d'irònica arriba a ser. Ja us ho explicaré.

Suicidio perfecto

Autor: Petros Markaris
Genère: Novel.la negra
Editorial: Tusquets Editors
Any d'edició: 2013

Suicidio perfecto és una novel.la negra on el comissari Kostas Jaritos, encara conval.lescent de baixa mèdica per una ferida de bala al pit en una recerca policial anterior, es posa a investigar extraoficialment el suicidi en mig d'una entrevista televisiva en un programa de maxima audiència d'un empresari grec que està guanyant grans quantitats de diners amb les obres olimpiques que han d'albergar els jocs d'Atenes del 2004. Al principi, s'atribueix la inducció al suicidi a un grup xenofob anomenat Organització Nacional Helènica Filippo de Macedonia, donat que l'empresari contractava principalment inmigrants en comptes de treballadors autòctons per les citades obres. Fins i tot, els atribueixen l'assassinat de dos immigrants kurds. El cas és que en mig de la recerca, apareix una biografia de l'empresari suicidat escrita per un tal Minas Logaras. El primer que fa el comissari és adquirir un exemplar per si pot trobar alguna pista sobre quina pot ser la causa del suicidi.

Com va arribar aquesta novel.la a les meves mans? Quan vaig llegir la quarta entrega de la saga Millennium de l'Stieg Larsson acabada per David Lagercrantz, El que no et mata, et fa més fort, vaig quedar extraordinariament fascinat per les capacitats matematiques i de memoria fotografica del personatge del nen savant que ajuda la Lisbeth Salander a desxifrar un arxiu encriptat extret en un atac hacker a l'Agencia de Seguretat Nacional dels Estats Units. Amb això vaig voler saber-ne més sobre el món dels savants i vaig demanar recomanacions de llibres sobre savants en un grup de novel.la històrica de facebook. Entre les recomanacions un lector va anuniar que a tots els llibres del comissari Jaritos hi havia un personatge que era un nen savant. Desconec si als altres llibres del comissari Jaritos hi ha un nen savant. En aquesta no n'hi ha cap. Però la veritat es que no em sento gens defraudat. Ans al contrari, m'ha agradat moltissim. Un punt fort de la història és la ironia que desplega la dona del comissari quan comença a investigar, encara convalescent.

A part de novel.la negra, que ho és amb tots els ets i uts, també la inscriuria dins del gènere de la novel.la històrica, donat que es fa referència a fets ocorreguts durant i després de la dictadura dels coronels, fruit d'un cop d'Estat el 1967, on els presos eren torturats fins a la sacietat.

La noia del tren

Autor: Paula Hawkins

Gènere: Thriller amb un fort component psicològic
Editorial: La Campana
Any d'edició: 2015

La noia del tren és una història en què una dona, la Rachel, agafa el tren cada dia per anar a la feina. El tren es para cada dia al mateix lloc i la Rachel veu, a la terrassa de casa seva, una parella que s'imagina que són molt feliços. Fins i tot els posa un nom, en Jason i la Jess. Fins que un dia la Rachel es fixa en una imatge que no li agrada gens.

Per un altre costat, l'Anna està casada amb en Tom i han tingut l'Evie. Se les prometen molt felices fins que algú envia un correu electrònic.

Finalment la Megan és una dona casada amb l'Scott, però ha de recorrer a ajuda psicologica perquè no és gens feliç.

Amb això que durant tota la novel.la es van trobant pistes que condueixen a fets realment esgarrifossos.

Un dels punts forts de la novel.la es la feblesa dels personatges principals doncs més d'un té forts problemes amb l'alcohol. I això els comporta importants pèrdues de memòria, que els hi juguen molt males passades.

Durant la novel.la s'alternen tres narradores diferents: la Rachel, la Megan i l'Anna. Els diferents capitols discorren amb salts en el temps, les dates del qual es fixen al principi de cada ccapitol. Cada personatge es va construint al llarg de la novel.la, on cada pàgina descobreixes nous trets caracteristics i vas descobrint fins on són capaços d'arribar. I aquest precisament es un altre punt fort, molt ben desenvolupat, doncs entra molt a fons en la psicologia i sentiments i emocions de cada personatge.

La sol.litud dels nombres primers

Autor: Paolo Giordano

Gènere:Romàntica-cientifica
Editorial: Edicions 62
Any d'edició: primera edició en llibre electrònic: juliol de 2015. 

La sol.litud dels nombres primers és una història protagonitzada per l'Alice i en Mattia. L'Alice és una noia que té una cama paralitzada a conseqüència d'un accident d'esqui, esport que odia però l'obliga a practicar el seu pare (és d'aquells pares obstinats que els seus fills han de ser els millors en l'esport preferit per ells, no pas per les persones que el practiquen, que es converteix en un torment, fins i tot, per l'entrenador, que no sap com dir-li que la seva filla no li agrada gens ni mica aquest esport). Aquest accident provoca que hagi d'anar coixa la resta de la seva vida i li provoca molta dificultat per desenvolupar certes tasques quotidianes. 

En Mattia és un noi molt capaç i molt obstinat en el camp de les matemàtiques, fins al punt de no ser prou conscient de les coses importants de la vida i de les relacions personals.

La Viola, una companya d'institut de l'Alice, convida l'Alice a una festa a casa seva. Una festa que acaba convertint-se en un malson per l'Alice, perquè la colla de la Viola, noies estupides a més no poder, obliguen l'Alice a empassar-se la cosa més fastigosa  que us podeu imaginar (un caramel refregat per la paret del vestuari de l'escola) enmig dels escarafalls més sonors que us podeu imaginar.

Per un altre costat, en Mattia, té una germana bessona tarada. El dia de la festa en Mattia abandona la seva germana en un parc. Quan torna a buscar-la, ha desaparegut. 

És una molt bona novel.la, escrita en un estil relaxat, però molt rapid i facil de llegir. Pot semblar una mica exagerat i massa prolongat en el temps tota la seqüència de fets estupids que protagonitzen la Viola i les seves amigues, però penso que passa comptes amb un estereotip de noia totalment estupida que existeix entre nosaltres i que l'autor posa totalment en evidència. 

Certament, no havia sentit mai a anomenar aquest autor (de fet és la primera novel.la que escriu). L'estava llegint la meva neboda. El titol m'ha cridat l'atenció, de manera que l'he llegit amb format ebook. Es el primer llibre sencer que llegeixo en format ebook. I la veritat és que no se m'ha fet gens pesat. Aprofitant que son més barats, val la pena. Així també contribuim a que no es tallin tants arbres, a no ser que tots els llibres s'imprimeixin amb paper reciclat, que no ho crec.

Historia de Dios en una esquina

Autor: Francisco González Ledesma
Gènere: Novel.la negra
Editorial  RBA
Any d'edició:2015
Historia de Dios en una esquina és una novel.la negra, on un inspector de policia, de nom Méndez, ha d'investigar l'assassinat d'una nena que apareix morta en molt extranyes circumstancies. La recerca el portarà pels racons d'una Barcelona que quedat a l'oblit i deixada anar a la ma de Déu. I anirà a la recerca de l'assassí de la nena morta i de tot aquell que pugui estar-hi implicat.

M'ha agradat molt llegir-la perquè l'autor utilitza en els dialegs un estil descarat i xulesc a més no poder que caracteritzen els policies de l'epoca franquista i que encara en el moment narratiu de la novel.la utilitzen amb total desinvoltura. Moment que no pot ser tan llunyå perquè ja s'utilitzen els euros, raó més que suficient per descartar el periode de transició entre la dictadura i la democracia.

La historia porta Méndez pels racons més inhospits de Barcelona, l'hotel Palace de Madrid i Egipte, per perseguir l'autentic cap de la trama. Se les tindrà amb personatges molt rics, policies corruptes, assassins sense escrupols i personatges que prou feina tenen per tirar endavant els seus petits negocis. I una dona cega de neixament, llesta com una mostel.la.

El regreso del Catón

Autora: Matilde Asensi
Gènere: Novel.la històrica d'aventures
Editorial: Planeta
Any d'edició: 2015

El regreso del Catón és una novel.la històrica d'aventues on els mateixos protagonistes de El ultimo Catón, Farak i Ottavia, reben la visita a casa seva de Toronto d'un matrimoni propietari d'imperi empresarial que els proposen trobar els ossaris de Jesús de Natzaret i la seva familia. A partir d'aquest moment emprenen una aventura apassionant que portarà a descobrir què tenen en comú la Ruta de la Seda, Terra Santa, Mongolia, Istambul i Marco Polo. Per aquest viatge comptaran amb l'ajud d'un entrenyable Kaspar, protagonista també a El ultimo Catón i no podran desempellegar-se d'enemics poderosissims.

La novel.la és molt interessant, perquè reflexiona sobre la figura de Jesús. I sobre això és molt significatiu la transformació mental a què es veu sotmesa Ottavia quan posen en dubte que Jesús podria no tenir naturalesa divina (com a fill de Déu) sino simplement humana.

Es una novel.la plena de sorpreses, trepidant i molt entretinguda, on els espies, tan de moda ultimament, corren a dojo.

Us recomano que agafeu la versió original en castellà, l'estil Matilde Asensi pur, perquè és massa bona escriptora com perquè a sobre li espatllin l'estil traduint-la, per molt bona traducció que sigui. És una llastima que es tradueixin llibres quan els catalans tenim la gran sort de coneixer el castellà. Però bé, això és una altra història.

El que no et mata, et fa més fort

Autor: David Lagercrantz/Stieg Larsson
Genere: Suspens
Editorial: Columna
Any d'edició: 2015

El que no et mata et fa més fort (la quarta entrega de la saga Millennium, que va començar Stieg Larsson, però que, perquè aquest escriptor suec va morir, l'ha acabat David Lagercrantz) és una novel.la sobre espionatge industrial.

Per un costat, la revista Millennium, del gran periodista suec Mikael Blomkvist, ha passat en mans del grup Serner, que vol introduir continguts més comercials que la revista no havia publicat mai. La revista no passa pel seu millor moment de vendes, anunciants i subscriptors. El grup Vanger s'havia retirat fa temps.

Per un altre costat, Lisbeth Salander aconsegueix fer saltar les alarmes en un atac hacker que deixa en evidència un dels serveis d'intel.ligència més potents del món. 

I finalment, un veritable cervell de la recerca en la intel.ligència artificial, Frans Balder, intenta posar-se en contacte amb en Mikael Blomkvist per revel.lar-li una informació de primerissim nivell sobre els serveis secrets dels Estats Units.

Aquesta novel.la m'ha agradat moltissim, com també em van agradar les altres tres de la mateixa saga. Primer perquè tracta un tema que jo desconeixia totalment: el món dels savants. Els savants són nens amb discapacitat intel.lectual greu però que en un tema, com per exemple les matemàtiques, desenvolupen unes capacitats brutals des de molt petits. A part dels savants, tracta dels maltractaments a les dones i als infants.

És molt rapida i trepidant de llegir. De fet, de seguida que va sortir vaig anar a buscar-la. El primer dia no la vaig trobar, vaig haver de tornar el dia següent. Val molt la pena. Potser és la millor de les quatre, potser perquè les altres tres ja les tinc una mica oblidades. Per fer memoria vaig veure les tres pelicules a traves d'internet. Ara bé, si no n'heu llegit cap  comenceu per la primera. Encara que digui que aquesta és la millor, les altres tres també són molt bones.

Dime quién soy

Autora:Julia Navarro
Genere: Novel.la històrica
Editorial: DeBolsillo
Any d'edició:2012

Dime quién soy, de Julia Navarro, és una novel.la sobre els dos grans fanatismes que van atormentar el segle XX. Per un costat, el nazisme alemany. Per l'altre, el totalitarisme comunista.

La novel.la comença amb la troballa d'una foto per part de la tieta d'en Guillermo, un jove periodista que malviu, com molts altres, col.laborant en un diari digital redactant critica literaria. A partir d'aquesta foto, la tieta d'en Guillermo li encarrega reconstruir la història de la besavia d'ell. Perquè pensen que va ser una dona amb una vida molt intensa i molt interessant de conservar la seva memòria. La tieta vol que la història que en Guillermo acabarà redactant sigui el regal de Nadal que farà a tota la familia.

I quina història n'acaba sortint! Déu n'hi do! Es clar que en Guillermo va haver d'anar a diferents llocs on havia viscut i orientat per persones que l'havien conegut molt de prop.

La història comença quan la besavia d'en Guillermo, n'Amelia, abandona el seu marit i el seu fill per començar una nova vida, enamorada com està d'en Pierre, un militant del Partit Comunista Francés. En aquesta nova vida, la portarà per diferents paisos. En alguns d'aquests paisos, la vida portarà Amelia a involucrar-se en tasques de risc extrem, que la porten a cometre alguns errors que marcaran la seva vida per sempre.

Una vida plena de passió, la vida d'Amelia és la d'una dona que ha d'enfrontar-se a fanatismes, com el comunista de la URSS d'Stalin, el nazi de l'Alemanya de Hitler, el fascista de la Italia de Mussolini i el falangista de l'Espanya de Franco. Tots ells amb millions de morts a les seves espatlles i exercides amb extrema crueltat i duresa. A pesar de ser una historia llarga, poc més de mil pagines, es llegeix molt rapid, donat que en tot moment manté la tensió argumental al maxim i fins i tot hi havia moments que costava deixar-lo (hi havien dies de festa que me n'anava a dormir a quarts de dues de la matinada). M'ha agradat molt llegir-lo, perquè explica certs aspectes relacionats amb la història del segle XX dels quals no n'era gens conscient i sobretot perquè és trepidant a més no poder.

Moltes gràcies, Julia, pels molt bons moments que m'has fet passar.

Una escletxa de llum

Autor: Andrea Camilleri

Genere: Novel.la negra

Editorial: Edicions 62 El balanci (temps passats eren aquells en què ens ho passavem tant bé llegint novel.les d'El balanci i El cangur, com titols de Manuel de Pedrolo, Joc brut, Mecanoscrit del segon origen, i tants altres, us en recordeu?).

Any d'edició: 2015

Una escletxa de llum, d'Andrea Camilleri, és una novel.la negra en què el comissari Montalbano s'ha d'enfrontar amb tres històries sense relació aparent. Per un costat, la denuncia per violació de la filla del propietari d'un supermercat. Per un altre, el pressumpte tràfic d'armes per part d'immigrants tunisians. I finalment, una trama de trafic il.legal d'obres d'art.

En una trama d'un autèntic mestre de novel.la negra, Montalbano va desenredant l'entrellat amb una habilitat sorprenent, tot i que l'edat no perdona. M'ha sorprès saber, com escriu a l'ultima pàgina, que hi ha gent que l'ha denunciat per versemblança amb fets reals, on persones de carn i ossos haurien comès fets que ell explica a les seves novel.les, quan, en realitat, només escriu el producte de la seva imaginació. I es que Camilleri, almenys en aquesta novel.la, no deixa cap detall en va, tot el que explica és tan real que pot ser perfectament una història que pot haver passat realment. Fins i tot, m'ha agradat especialment una conversa:

"...

-I a més, si es produís el miracle que els cridessin a declarar, no se'ls creuria ningú. Els advocats de la defensa se'ls cruspirien. Perquè com que són delinqüents habituals, ja estan etiquetats per sempre com a mentiders. Mentre tants altres farsants i delinqüents, com que la llei no els té fixats, poden dir tantes mentides com vulguin que tothom se'ls creu, perquè són advocats, politics, economistes, banquers i tota la patuleia."