Dispara, yo ya estoy muerto

Autora: Julia Navarro
Gènere:Novel.la historica
Editorial: DeBolsillo
Any d'edició: 2015

Dispara, yo ya estoy muerto és una novel.la de Julia Navarro on ens explica la història dels jueus al llarg del segle XX. La història comença en l'època actual, on una col.laboradora d'una ONG, la Marian vol investigar la història dels jueus i palestins i les causes del conflicte entre aquestes dues comunitats en conflicte permanent, perquè n'ha de redactar un informe i ha de reflectir amb objectivitat les causes del conflicte. Amb això que se'n va a entrevistar Ezequel Zucker a casa seva. Ezequiel li explica la història dels seus avantpassats més inmediats, el pare Samuel i l'avi Issac. I quina història, Déu meu.

El seu avi vivia a Rusia, conjuntament amb la seva familia. Es dedicaven a la compravenda i transport de pells per fer abrics per les dones més riques de Paris. A Paris les pells ruses eren molt apreciades i les dones riques pagaven autèntiques fortunes. El cas és que, un any, quan tornen de Paris, es troben que la casa on vivia la seva familia ha patit un incendi i que ha mort tota la seva familia. Havien sigut victimes dels pogroms, atacs contra les comunitats jueves a Rusia. En aquest cas, el que havia encès la ira havia estat que una noia jueva havia participat indirectament en l'atemptat terrorista que va acabar amb la vida del zar de Rusia.

Amb això que se'n van a Sant Petersburg, l'Isaak i en Samuel. I a la casa on s'allotgen, per recomanació d' un aristocrata de cognom Goldanski, coneixen un noi que introdueix en Samuel  en un grup que comencen a preparar el que acabarà desencadenant la Revolució rusa, fins que, un dia irromp a casa on viuen dos policies de la policia secreta zarista en busca de Samuel, però el seu pare es fa passar pel seu fill Samuel i se l'emporten detingut. El fet és que quan arriba en Samuel arriba a casa i s'assabenta que han detingut el seu pare, comencen inmediatament els preparatius per fotre el camp de Rusia i aquella mateixa nit marxen cami de Finlandia cap a Suécia, pais que ja no està sota influència de Rusia. Però a Samuel no fa el viatge sol sino que l'acompanya un nen, en Mijail, fill d'un camarada revolucionari, que també cau en mans de la policia del zar. Passant per moltes penúries, sobretot per la neu i el fred molt intens, després de molts dies de viatge, aconsegueix arribar a Paris, on hi viu la persona que els comprava les pells per fer els abrics i vendre'ls a l'aristocracia parisenca, pagant-ne autèntiques fortunes. Però els viatges no s'acaben aquí, perquè després d'uns quants anys de viure a París, com tot el poble jueu que somia amb tornar a la terra dels seus avantpassats, emprenen el viatge a Palestina, que en aquest moment està en mans de l'imperi otomà.

Conjuntament amb uns altres camperols palestins, en Samuel comença una nova vida. I formen una comunitat d'aquestes en que tot es decideix per tota la comunitat. I tothom té els mateixos drets i deures diñs de la comunitat. Formen allò que a Rusia no havien pogut formar perquè encara no s'havia consumat la Revolució. D'aquesta comunitat l'anomenen l'Horta de l'Esperança, perquè es tracta de l'esperança de molts jueus d'arribar a la terra promesa que havien sonmiat tots els seus avantpassats.

La novel·la és llarga i molt intensa. Fa un recorregut pel que va ser la vida de molts jueus i arabs palestins, que volien formar una gran nació arab on els jueus també hi havien de tenir cabuda. Però amb això que els anglesos es posen pel mig i amb l'ajut de les milicies jueves i palestines aconsegueixen fer fora els turcs de Palestina.

Es una història emocionant, on es poden veure els diferents episodis d'un conflicte que encara avui dia no està ni de bon tros resolt del tot. Els arabs se senten humiliats per les conquesta d'Israel a la Guerra dels Sis Dies i els israelians no volen tornar-se a quedar sense la seva Terra Promesa, d'on fa moltissims anys van ser expulsats i han hagut d'emigrar d'un pais a un altre fugint de les expulsions, fogueres, pogroms, etc. És per això que defensen la seva terra amb carn i ungles. I ara són els arabs palestins qui en pateixen les atroces conseqüencies.

I pel què fa al final, almenys jo, no me l'esperava. Ha estat una sorpresa molt gran. M'ha agradat moltissim tota la història. Hi ha hagut moments que m'he emocionat i tot.