Muerte en Estambul

Autor: Petros Markaris
Gènere: Novel·la negra
Editorial: Tusquets editores
Any d'edició: 2009

Muerte en Estambul és una novel·la policíaca on el comissari Kostas Jaritos i la seva dona, Adrianí, han decidit passar uns dies de vacances a Istanbul, en un viatge en grup. Emprenen el viatge amb l'excusa del disgust que la seva filla, Katerina, els ha donat en casar-se amb Fanis per civil, en comptes de per l'església, que era el somni anhelat pels pares de l'un i l'altra. A les noces, els pares de Fanis, del disgust que els ha donat en casar-se per civil, van saludar als seus consogres i a la núvia amb un insignificant frec de galtes, retraient-los la suposada mala educació rebuda per la seva nora, després que, finalitzada la llicenciatura en dret, voldria seguir amb el doctorat i finalment convertir-se en jutge. Adrianí ja va tenir un primer disgust quan la seva filla li va anunciar el desig de casar-se per civil, però va acabar resignant per no disgustar-la més.

Al cap d'uns dies de visitar Istanbul, quan estan sopant en un restaurant amb altres companys de viatge, se'ls acosta un cavaller d'aproximadament seixanta anys i els pregunta si amb ells viatjava una dama anciana. Es queden atònits, donat que ningú del grup no recorda si en el mateix vol viatjava ningú que respongués a aquestes característiques.

"... La senyora Murátoglu es dirigeix a la seva taula i li respon:

-No, No recordo cap viatgera amb aquesta descripció. La meva edat, per descomptat, concorda, però això de dama ... -afegeix en broma. "

Val a dir que la senyora Murátoglu és una acompanyant del grup amb qui Adrianí ha fet amistat, i que, per cert, es coneix Istanbul com el palmell de la mà, en haver passat llargues estades en aquesta ciutat.

L'endemà, quan Kostas torna a l'hotel després de tot el dia de visita turística, el mateix cavaller de la nit anterior es dirigeix ​​a ell, després presentar-se amb el nom de Markos Vasiliadis, escriptor, perquè l'ajudi a trobar aquesta anciana, de nom Maria Jambu, desapareguda fa una setmana i que havia de viatjar de Tessalònica a Istanbul en autocar. La policia d'Istanbul no li fa cas, donat que una setmana encara és massa aviat per donar per desapareguda una persona. I el que vol és que el comissari l'acompanyi a comissaria pensant que així se'l prendrien més seriosament. Maria havia treballat a casa de Vasiliadis quan aquest era un nen.

Vasiliadis li explica a Kostas que Maria tenia un germà a Drama, anomenat Yorgos Adámoglu, amb el qual ha intentat posar-se en contacte per telèfon repetides vegades sense que ningú contestés a les trucades. Quan Kostas decideix posar-se en contacte amb el cap de policia de Drama, un antic col·lega seu a anticorrupció, aquest li informa que algú ja havia denunciat que a casa del germà desprenia una pudor molt forta. Quan la policia va a casa del germà, se'l troben mort per enverinament. I de Maria no en troben ni rastre.

Quan, per fi, Kostas decideix posar-se en contacte amb la policia turca, aquesta els demana una ordre internacional d'arrest. I a partir d'aquí, comença la investigació que, en principi, ha de culminar amb la troballa del parador de Maria.

És una molt bona novel·la policíaca. Almenys, puc afirmar que m'ho he passat molt bé llegint-la. I el final no pot resultar més fascinant. És d'aquestes que et preguntes com és possible. Em va deixar pensatiu durant uns dies. És francament entretinguda, i trepidant. Ara tinc moltes ganes de començar "Pan, educación, libertad", sobre els estralls que està produint la crisi econòmica a Grècia, del mateix autor, comissari i, com no podia ser d'una altra manera, la seva dona, la "temperamental" Adrianí, de la qual estic profundament fascinat per com d'irònica arriba a ser. Ja us ho explicaré.