Autor: Jaume Cabré.
Genere:Novel.la històrica.
Editorial: Proa
Any d'edició: 2004
Les veus del Pamano és la història del poble imaginari de Torena, al Pallars Sobirà, als anys més durs de la postguerra. Les misèries del franquisme, els maquis, els anarquistes, l’esglesia i la burgesia fan d’aquesta apassionant historia una teranyina entrenyable, on els llaços entre els diferents personatges, si mai han existit, acaben per trencar-se.
Editorial: Proa
Any d'edició: 2004
Les veus del Pamano és la història del poble imaginari de Torena, al Pallars Sobirà, als anys més durs de la postguerra. Les misèries del franquisme, els maquis, els anarquistes, l’esglesia i la burgesia fan d’aquesta apassionant historia una teranyina entrenyable, on els llaços entre els diferents personatges, si mai han existit, acaben per trencar-se.
La història
comença amb les fotos que una mestra de Sort a l’antiga escola en runes de
Torena fa per una exposició sobre les escoles de la comarca. Amb això que troba
un quadern. En aquest quadern, algú explica a la seva “filla que no sé com et
dius” que, en fi, ell no va ser tan dolent com la seva mare li hagi pogut fer
creure.
Un mestre
d’escola, de nom Oriol Fontelles, és destinat a Torena. L’acompanya en el
viatge la seva dona, la Rosa, que està embarasada d’una criatura. A partir
d’aquest moment ha de conviure amb
l’alcalde franquista del poble, Valentí Targa. Aquest últim té l’encarrec de
venjar la mort per part dels anarquistes del pare i el germà de l’empresària més
rica del poble, la senyora Elisenda Vilabrú.
La relació entre
el mestre i l’alcalde acaba per encendre les ires de la Rosa, que no pot
soportar que s’hagin fet l’un per l’altre i acaba marxant a Barcelona.
Confiança que servirà perquè els maquis estableixin un refugi per fer passar
refugiats d’una banda a l’altra de la frontera i alguna cosa més seriosa, però
igualment perillosa.
Mentrestant, la
senyora Elisenda Vilabrú encarrega a l’Oriol que li pinti un quadre. A partir
d’aquest moment, comença una relació entre tots dos. Aquesta relació porta a la
senyora Elisenda a entussodir-se fins a extrems inversemblants, perquè l’esglesia
de Roma... bé, no donem més detalls. Si voleu saber-ho ja sabeu què heu de fer.
A mi,
personalment, és de les novel·les que m’han agradat més. I, tant com la novel.la,
em va agradar la interpretació que un magistral repartiment d’actors i actrius,
encapçalat per Roger Coma, Francesc Orella, Montse Germán, Mar Ulldemolins,
Rosa Renom, Aurea Marquez, entre molts altres, van fer en una miniserie de TV3 digirida per Lluis M.
Güell.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada