Gènere: Biografia
Editorial: Rosa dels Vents
Any d'edició: 2011
Altres dades: Imprescindible per als amants de la tecnologia.
Steve Jobs, de Walter Isaacson, és una biografia d'un personatge que ha estat capaç de crear dos imperis tecnologics, Apple i Pixar, i una altra empresa informatica que va acabar fusionada amb Apple, Next.
Steve Jobs era capaç de tots dos extrems en els estats d'anims. Per un costat, era la persona més simpatica que podies coneixer. Animava tothom a crear productes que podien donar valor afegit a les empreses i projectes que desenvolupava. En canvi, era el pitjor gestor de les emocions fortes i quan a algú li havia de dir que una cosa no estava bé era capaç de les pitjors reaccions, de tant virulentes que aquestes arribaven a ser. Algú va arribar a qualificar aquesta manera d'enfrontar els problemes com a “Camp de distorsió de la realitat de Jobs'. Aquest ultim aspecte de la seva personalitat li va valer l'expulsió de l'empresa que ell mateix havia creat, Apple.
Més endavant, com que sense la seva visió de futur no se'n sortia i en un moment de profunda crisi financera a Apple (estava a punt de fer fallida), va tornar per reflotarla. I de quina manera.
Jobs tenia veritable passió per la perfecció en el disseny dels productes. Tant era així, que tot producte Apple havia de tenir un disseny molt atractiu, fins al punt que quan algú desempaquetava una capsa que contenia un producte Apple, posem per cas un iPod, el client l'havia de percebre com un instant magic, sorprenent. Es fixava en el procés de disseny fins al minim detall. Precisament, aquesta obsessió el portava tot sovint a qualificar com: 'Això es una merda' quan un producte no estava dissenyat segons els seus requeriments o gustos, amb grans escarafalls, cosa que deixava totalment ensorrada la persona que rebia l'esbroncada.
Productes com l'imac, ipod, l'iphone i ipad, son només alguns
dels productes que han aconseguit records absoluts de vendes a tot el
mon. Doncs aquest són alguns dels molts productes on l'Steve Jobs va
tenir molt a dir quan l'equip de disseny d'Apple els van dissenyar. I
realment, son productes molt comodes d'utilitzar. Sobretot iPad. No
sabeu quin plaer dóna estar assegut al sofà de casa amb l'iPad a la
falda. Què més és pot demanar? Es clar que per la primera campanya de
llençament de l'ipod es van gastar la quantitat gens menyspreable de 100
milions de dolars.
Per tal que els artistes
creadors de continguts dispossessin d'una plataforma per vendre les
cançons, pelicules, llibres electronics, etc, Apple va crear l'itunes
store. I ho va fer pensant en que servis perquè les discogràfiques
puguessin guanyar-se la vida, escarmentades com estaven per la pirateria
musical. Van arribar a un tracte que Apple es quedaria amb un 30% i les
discografiques un 70%, i les cançons es vendrien individualment per 99
centims. Les previsions es van desbordar. Es va preveure que el primer
milió de cançons es vendrien en sis mesos. Van vendre un milió de
cançons en sis dies! La facilitat per comprar les cançons i
introduir-les a l'ipod, ipad o iphone es la clau de l'exit de l'itunes.
Aixi com tenia aquesta obsessió pel disseny, també era especialment meticulós amb les presentacions de productes., convertint-les en autentics espectacles dignes de la millor interpretació escenográfica. Jobs en aquest aspecte despertava passions, fins al punt que el public assistent aplaudia tant acaloradament com si estiguessin assistint al millor espectacle comic de l'any.
Jobs també ha rebut la influencia del budisme zen, religió per la qual sentia veritable passió, fins al punt que un dels primers ordinadors el va dissenyar sense disc dur, cosa que obligava els usuaris dels primers Macintosh a utilitzar una disquetera, fet que incomodava molt degut a que per fer copies de seguretat de documents , carregar el Sistema Operatiu (SO) o executar programes s'havia de fer amb enorme lentitud des de les disqueteres de disquets de 3-1/2. Aquesta errada en el disseny i funcionament d'aquests, va fer possible que altres fabricants, com IBM, agafessin embranzida, fins al punt que la popularitat del PC agafés tal enbranzida que es van convertir en els ordinadors personals més populars i utilitzats. Aquesta creixent popularitat del PC en detriment del Macintosh va propiciar que Microsoft fes fortuna amb els seus sistemes MS-DOS, primer i Windows, després. Quan a Apple se'n van adonar, ja era massa tard, donat que les empreses com Dell i Intel, que havien apostat per la tecnologia PC i Windows, van agafar quotes de mercat que mai més Apple ha pogut recuperar. I, personalment crec que va ser una veritable llastima, donat que Apple, molt abans que Microsoft, va crear el primer SO amb interficie grafica per ordinadors, en part perquè van agafar la idea d'un altre SO que desenvolupava un altre centre de recerca, el Xerox PARC.
Un dels moments culminants de la seva carrera va ser el discurs que va donar a la Universitat d'Stanford, en el moment de graduar-se Doctor Honoris Causa. Va ser un discurs dirigit als estudiants, on els animava a donar tot el que tenien dins seu, pel que fa a creativitat. Va repassar alguns episopis de la seva vida, com l'expulsió d'Apple, que ho recordava com una veritable lliçó que li havia donat la vida, que li va permetre reflexionar sobre certs aspectes que no havia portat massa bé.
La biografia de l'Steve Jobs és una història interessant, perqué descobreixes aspectes del disseny de productes tecnologics que eren totalment desconeguts per mi. Té moments que desperten un interès que fa que no puguis deixar de llegir. Però hi ha moments en què es fa francament molt pesat i l'has deixar per una altra estona. I es que, pel que m'ha semblat, l'estil literari brilla per la seva absencia. No sé si és degut a una traducció contrarrellotge, o què, però no és el llibre que hagi pogut acabar perquè estigui molt ben escrit, ans al contrari. Trobo que és dels llibres més mal escrits o traduits que he llegit. Potser si hagués agafat la versió castellana no tindria aquesta sensació. Com que totes dues versions són producte de traducions i el meu coneixement de l'anglès em fa impossible agafar la versió original, vaig agafar la versió catalana per la meva gran estima a la meva llengua pròpia. O sigui que si no vaig a una biblioteca a donar un cop d'ull a la versió castellana, em quedaré amb el dubte. Ja sé que és molt agosarat el que vaig a dir ara, però si l'Steve Jobs conegués el català i llegis la seva biografia en aquesta llengua, estic segur que agafaria el culpable, sigui l'autor sigui el traductor, i li espetaria amb el seu estil arrogant, “Això és una merda”. Encara sort que això ja no és possible.

Hola!
ResponEliminaSento que no t'hagi acabat de fer el pes... De vegades les traduccions enfonsen un llibre fantàstic (i al contrari també, no et pensis!). Espero que la propera lectura t'agradi molt més!
Una abraçada
Benvolguda Sandra:
EliminaM'agraden molt els teus comentaris, Sandra. Te'ls agraeixo moltissim.
Doncs la veritat és que hi tenia dipositades moltes esperances, en aquest llibre. Quan el vaig descobrir, era a la Casa del Llibre del Passeig de Gracia i tot seguit vaig pensar que l'havia de llegir. Un llibre sobre Apple em feia molta ilusió. Ja és interessant, ja. Però vés per on en aquest aspecte, el de l'estil literari, cau pels quatre costats. Saps què passa, que el traductor no és una sola persona, sino quatre. I, per això, hi ha aquesta disparitat de "velocitats de lectura". I, no només això, sino que hi ha paraules que tal com estan col.locades, no quadra. Em sap greu haver sigut tan dur però no he trobat altra forma d'expressar el meu enuig. Per la resta, està molt bé. Descriu aspectes del disseny dels productes d'Apple (jo en sóc fan, que no vol dir fanatic) que desconeixia totalment. També he descobert els intringulis entre multinacionals tecnologiques i les negociacions que tenen entre elles perquè tinguin els productes informàtics en el teu propi sistema operatiu (un cas significatiu és quan Microsoft va llençar al mercat el paquet office per mac). I, no cal dir-ho, les sospites de robatori tecnologic son el pa nostre de cada dia.
El proper llibre segur que m'agradarà. És la continuació del llibre del Xavier Bosch (Se sabrà tot) que va guanyar el Premi Sant Jordi, Homes d'honor. De fet, ja el vaig començar pinta molt divertit i interessant.
Una forta abraçada.
Artur